Va néixer a Palma de Mallorca el 1888. Rebé les primeres nocions de música del seu pare, el cantant d'òpera Joaquim Samper, i del Pare Miquel Cardell a l'Escola de Sant Felip Neri. A la seva ciutat convisqué en un ambient cultural ric participant en tertúlies, recitals lírics i musicals. La seva amistat amb el reconegut folklorista i investigador Antoni Noguera, va determinar l'interès de Samper tant per la cançó popular com pel seu amor per la música contemporània i en particular pel piano.
Un cop finalitzats els seus estudis de Batxillerat a l'Institut Balear, amb 19 anys s'establí a Barcelona. Samper va continuar primer els estudis de piano amb Enric Granados i més endavant d'harmonia i composició amb Felip Pedrell. Baltasar Samper va desplegar durant la dècada de 1920 una intensa activitat com a concertista de piano i acompanyant de lieder, experiència fonamental en la seva faceta de compositor. Va combinar les seves actuacions i les lliçons de piano que donava a l'Acadèmia Granados amb l'exercici de la crítica musical al diari “La Publicidad” i el seu treball, des de 1924 fins a l'esclat de la Guerra Civil, en l'Obra del Cançoner Popular que dirigia Francesc Pujol. Les tasques regulars de l'Obra del Cançoner les complementava Samper amb la seva marxa tots els estius a Mallorca per dur a terme allà, pel Cançoner, un treball de camp etnomusicòleg, visitant pobles per recollir i transcriure les melodies que cantaven els camperols. La plena incorporació de Samper en la vida cultural barcelonina i el cosmopolitisme que es respirava va alimentar a Samper el desig de conciliar els seves orígens rurals amb un llenguatge sonor modern prenent com a referència Claude Debussy i especialment Maurice Ravel per qui Samper sentia una profunda admiració. Entre les obres que Samper va compondre a Barcelona destaquen “Mallorca, suite simfònica”, estrenada el 1929, “Ritual de pagesia”, estrenada per l'Orquestra Pau Casals el 1935 i diverses cançons per a veu i piano.
Durant la Guerra Civil, Samper va ser dels pocs compositors de la seva generació que van romandre actius a Barcelona dirigint l'Orquestra de Cambra de Barcelona fins a l'entrada de les tropes franquistes. Finalitzat el conflicte, l'exili voluntari el va conduir a cercar refugi en primer lloc al sud de França i posteriorment a Mèxic, país en el inicià una nova etapa. Allà va exercir càrrecs al Teatre de l'Òpera i va dirigir ocasionalment l'Orquestra Simfònica Nacional i l'Orfeó Català de la capital. També va fer orquestracions per a la ràdio. va compondre bandes sonores de pel·lícules i va reprendre el seu treball com a investigador al ”Instituto de Bellas Artes”.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fons Baltasar Samper
OBRES INTERPRETADES
Una esperança tardana, per a veu i piano
Glosa, per a veu i piano
Cançó de l'aigua, per a veu i piano