#063

Emili Pujol
(La Granadella, 1886- Barcelona, 1980)





Nasqué el 7 d'abril de 1886 a la Granadella, província de Lleida. Molt aviat començà a manifestar els seus dots per a la música i especialment la seva predilecció per a la guitarra. Als nou anys va ingressar a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Amadeo Badía i bandúrria amb Miguel Ramos. El 1900 va rebre les primeres classes de guitarra i harmonia de Francesc Tàrrega, el seu magisteri del qual havia de ser decisiu en la seva formació i de qui, amb el temps, hauria de ser el seu deixeble predilecte i el gran representant de la seva escola. Pujol amplià més tard els seus estudis musicals a Madrid amb Agustín Campo i a Barcelona amb Vicenç María de Gibert. El 1907 oferí el seu primer concert en el Cercle Tradicionalista de Lleida amb gran èxit.

Durant aquests anys cultivà una gran amistat amb el guitarrista Miquel Llobet. El 1909 s'instal·là a Madrid, on oferí alguns recitals. El seu mecenes, el pintor de la cort Pablo Antonio de Béjar, el portà a Londres, presentant-lo en els cercles artístics de la capital, on triomfà plenament. Després de la Primera Guerra Mundial, Pujol embarcà amb destí a Sudamèrica amb el propòsit de donar a conèixer el seu art; a Argentina va tenir grans èxits. El 1921 s'instal·là a París i entre 1923 i 1929 realitzà diverses gires per Bèlgica, Holanda, Gran Bretanya, Alemanya, Àustria i l'antiga Txecoslovàquia, consagrant el seu virtuosisme i aconseguint una sòlida reputació.

Atent a les ensenyances rebudes de Felip Pedrell i seguint els seus consells, i els del musicòleg francès Lionel de La Laurencie, s'inicià en la investigació musicològica sobre la història de la guitarra en temps passats. A través de nombroses publicacions i concerts, Pujol va recuperar un patrimoni ignorat que havia estat ocult durant segles i que des d'aquell moment va quedar ja a disposició dels especialistes de tot aquell món.

A partir del 1941 començà la seva important tasca pedagògica i el 1945 va ser nomenat director de la càtedra de Viola històrica al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Entre 1946 i 1969 donà cursos de guitarra clàssica al Conservatori de Lisboa. Posteriorment impartí cursos a l'Accademia Musical Chigiana i en aquesta institució fundà el Concurs Internacional de Viola Matilde Cuervas, en memòria de la seva primera esposa. El 1964 inicià els cursos internacionals a Lleida i Cervera sobre guitarra, llaüt i viola de mà, que van adquirir una enorme popularitat.

Guitarrista d'una tècnica depurada i d'una exquisida sensibilitat, va ser considerat un clàssic en la interpretació de les obres. Sempre preocupat per aconseguir la màxima puresa en el so. El seu fraseig era proverbial en la seva eloqüència i capacitat expressiva, i va ser apreciat pels seus contemporanis com un dels intèrprets més complets i dotat de l'època. Les seves obres són essencialment guitarrístiques que demanen gran tècnica instrumental, tot i que no falten també les obres amb component didàctic i les de caràcter etnogràfic.



VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?

Associació Emili Pujol

Fons Emili Pujol digitalitzat del Museu de la Música de Barcelona

Fons documental Emili Pujol a l´Institut d´Estudi Ilerdencs


CONTACTE
Associació Joan Manén
C/Indústria 140 5è 2a 08025 Barcelona
932 652 445 · 663 006 665
associacio@joanmanen.cat
AVIS LEGAL
PRIVACITAT
CAS | CAT | ENG