En plena formació pianística amb el mestre Pere Serra, descobrí la música del seu temps i se li despertà la vena compositiva al sentir un recital amb música de Gabriel Fauré. Passaren dos anys d'intents fins que trobà un acord propi: l’acord metàl·lic que recordava el familiar toc de campanes de la foneria Dencausse del seu avi. Fou a partir d'aleshores que començà la seva vocació creativa. Viatjà a Paris per primera vegada l’any 1911 per estudiar piano amb Ferdinand Motte-Lacroix. Després de la Gran Guerra s’instal·là amb els pares a Barcelona i fou aleshores que compongué algunes de les primeres obres. La consolidació com a compositor tingué lloc a París quan Motte-Lacroix estrenà obres seves el 1921, amb gran èxit de crítica. El seu nom començà a sentir-se tant com els francesos Ravel, Debussy, Fauré o Satie. Però ell, introvertit i un gran tímid, amb molts problemes de comunicació i davant de la nova música entrà en crisi creativa l’any 1933. L'any 1941 fugí de la guerra i tornà a Barcelona. Conegué aleshores la que seria la seva esposa, la pianista Carme Bravo. A Barcelona tornà a compondre, tancant el parèntesi de sequera creativa. Inicià aleshores un període de creació que es mantingué fins el 1979, en que un problema de salut truncà per sempre la seva vena creativa. L'obra de Mompou inclou majoritàriament música per a piano i cançons, tot i que també va escriure algunes obres per a altres instruments.
El món musical de Mompou és un món amb abundància de colors, sons i imatges, tota la petjada de la Catalunya que envoltava el compositor. Un home tranquil i observador, que va cercar la forma d’expressar els profunds sentiments que s’ocultaven en el seu interior. Un individu tímid i de veu suau, la seva música reflecteix els seus pensaments i idees que representen l’home que va ser. Ell mateix va dir: “La millor paraula és la paraula no dita, com tots sabeu, soc un home de poques paraules i un músic de poques notes”. “La música està escrita per a allò inexpressable, voldria que ella semblés sortir de l’ombra per a tornar de nou en ella”.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fundació Frederic MompouFons Frederic Mompou de la Biblioteca de Catalunya
OBRES INTERPRETADES
Gitano (Impressions íntimes), per a piano
Nocturn (Tres variacions), per a piano
Enèrgic (Cants màgics), per a piano
Diàleg nº1, per a piano
Galop (Variacions sobre un tema de Chopin), per a piano
Pour evoquer l'image du passé (Charmes), per a piano
Preludi nº1, per a piano
Vif (Festes llunyanes nº6), per a piano
L'home de l'aristó (Suburbis), per a piano
Barri de platja, per a piano
Cançó i dansa nº3, per a piano
Pour inspirer les âmes (Charmes), per a piano
Cançó i dansa nº13, per a guitarra
Cinq mélodies de Paul Valery, per a veu i piano
Ballet, per a piano i recitat
La vaca cega, per a veu i piano
Paisatges, per a piano
El testament d'Amèlia, per a veu i piano
Preludis 3, 6, 7, 8 i 11, per a piano
Combat del somni, per a veu i piano
Preludis nº 5 i 9, per a piano
Comptines, per a piano a quatre mans
Becquerianas, per a veu i piano
Jo et presentia com la mar, (Combat del somni), para voz y piano
Pastoral, per a veu i piano
Cançó de la fira, per a veu i piano
Impressions íntimes (transc. Bernat Padrosa), per a guitarra