Nascut a Barcelona, la seva família es va traslladar a Tortosa on va iniciar els seus estudis musicals amb el mestre José Abarcat Sebastià. A finals de la dècada de 1880 va ingressar al Conservatori del Liceu on va estudiar composició amb Antoni Nicolau, violí amb Gabriel Balart i piano amb Pere Tintorer. Així mateix va rebre orientacions de Felipe Pedrell sobre nacionalisme musical. Poc després, va ingressar com a professor al Conservatori del Liceu, centre del qual en va acabar sent director. A la vegada també va exercir la docència a l'Escola Municipal de Música de Barcelona on ensenyà solfeig, harmonia i conjunt instrumental
El 1902 va començar la seva activitat com a director d'orquestra al capdavant de l'Associació Musical de Barcelona. El 1910, va obtenir per oposició la plaça de director de la Banda Municipal de Barcelona, No obstant això, la seva orientació musical avançada li va comportar el rebuig de part del consistori i no va poder accedir a la direcció de l'entitat fins uns anys més tard. Aquell mateix any va fundar l'Orquestra Simfònica de Barcelona (1910-1925), primera agrupació simfònica estable barcelonina que va difondre un repertori internacional, especialment a partir de 1917 en què va instituir les “Matinés Líriques Populars”. El 1913 va dirigir l'Orquestra Filharmònica de Berlín en un concert amb obres pròpies. El 1914 començà a dirigir la Banda Municipal i amb pocs anys aconseguí portar l'agrupació al més alt nivell artístic, convertint-la en una orquestra simfònica d'instruments de vent i enriquint el seu repertori i tècnica interpretativa amb nombroses transcripcions de la seva pròpia mà de grans obres simfòniques d'autors internacionals. Lamote també va impulsar els Concerts Simfònics Populars, que des de 1929 fins a la fi de la guerra van obtenir un gran favor popular.
En finalitzar la Guerra Civil espanyola, va ser destituït del càrrec de director i exiliat a València al costat del seu fill, el compositor i director d'orquestra Ricard Lamote de Grignon, el qual s'havia significat, com ell, en el bàndol republicà i catalanista. La presència d'ambdós músics al capdavant de la recent creada Orquestra Municipal de València va suposar la consolidació d'aquesta formació. El 1947 retornà a Barcelona on va intervenir en el primer curs d'instrumentació per a cobla que organitzà la Institució Musical Julio Garreta el 1948, com a primer pas per a la recuperació de la cultura catalana durant la postguerra. Morí pocs mesos després.
Joan Lamote de Grignon fou un compositor de talent que treballà gairebé tots els gèneres: música simfònica, òperes, música religiosa, obra coral, cançó, sardanes, etc. El conjunt de la seva obra constitueix un llegat consistent que palesa l'equilibri entre l'atenció a la pròpia identitat musical del país, prenent com a punt de partida l'ideari de Felip Pedrell, i la gran tradició musical centreeuropea.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fons Joan Lamote de Grignon de la Biblioteca de CatalunyaFons Lamote de Grignon (Fons comú de Joan i Ricard Lamote) de la Biblioteca de CatalunyaWeb sobre Joan Lamote de GrignonPartitures d´obres simfòniques de Joan Lamote de Grignon a Tritó
OBRES INTERPRETADES
El rossinyol op. 27 núm. 1, per a veu i piano
Larirà op. 26 núm. 3, per a veu i piano
Les ànimes, op. 28 núm. 2, per a veu i piano
És juny, per a veu i piano
Cançó de Maria, per a veu i piano