Compositor, organista i pedagog, Miguel López va entrar a l’Escolania de Montserrat als 9 anys, formant-se probablement amb els mestres Joan Cererols i Joan Garcia. L’any 1684, amb 15 anys, ingressa al monestir de Montserrat i, dos anys més tard, es trasllada a Madrid per estudiar al monestir de San Martín, on hi romandrà fins al 1696. Allà també entra en contacte amb els mestres de les capelles de les Descalzas Reales i amb la Cort Reial. El 1697 retorna a Montserrat, on exerceix el càrrec de mestre de capella i de l’Escolania fins al 1720. De 1705 a 1711, però, es trasllada a Valladolid per fer d’organista. El 1722 és nomenat prior d’Alcanyís i un any més tard, el 1723, mor a Saragossa mentre exercia com a mestre d’allà.
López és un dels autors montserratins més prolífics, deixant en un manuscrit de 600 pàgines la seva obra. En les seves peces, és el primer que hi integra l’orquestra de corda i alguns altres instruments de vent. En aquest sentit, també és pioner en el seu estil, el qual s’emmarca en la polifonia multicoral però obrint-se a noves formes de solistes, veus i instruments. La seva obra va contribuir a la consolidació del Barroc a Catalunya.
Com a pedagog, és autor de dos llibres de teoria dirigits a l’ensenyament dels escolans. A més, l’any 1713 va escriure en llatí una història inèdita de Montserrat.
OBRES INTERPRETADES
Salve, per a cor mixt.